20 diciembre, 2006

Café amb sucre
No arribo a temps.
El tren s’escapa.
Tot aixó es la meva llibertat.

El cotxe avarita
La classe ha començat
El profes no m’aproven.
Tot això es la meva llibertat.

A la tele sols fan beneïtades.
A la radio sols música máquina.
Les copes son cares.
Tot això és la meva llibertat.

I un somni silenciós
Entra per la meva finestra
Oberta al blau de la foscor.
I a la claror de la nit
Sols penso amb tu
I això, aixó si que es la meva llibertat.

No hay comentarios: